Xavier Soto - Article de Joan Barril, publicat a El Periódico
Article de Joan Barril, publicat a El Periódico Xavier Soto Tenia 33 anys, sempre massa pocs per morir. La mort d'un contemporani ens porta a una estranya sensació de provisionalitat. Ha estat ell i hauria pogut ser qualsevol de nosaltres. Diem nosaltres perquè les morts prematures sempre deixen a l'aire una olor d'escola o, millor dit, d'inclusa. Durant la vida creiem ser cadascú allò que volem ser. Però la mort sempre va seguida d'uns anys de caducitat que no s'han arribat a complir i aleshores, només aleshores, és quan el mort i els que el sobreviuen es condensen en generació. No vaig conèixer gaire Xavier Soto. Vull dir que no vàrem anar a prendre copes ni a ballar en una discoteca. En coneixia més el clatell de parlamentari quan s'aixecava al seu escó, amb l'uniforme sensecorbatista, i els periodistes asseguts a la tribuna li sentíem la veu i l'energia. Passarà a la història per haver estat el diputat més jove del Congrés. Tenia 22 anys i...
