Joves que seran polítics parlen ja de política
Diari de Barcelona. Any 197 - Dilluns, 23 de mayo de 1988 BRUSIJOVE/25
Quan només falta una setmana perquè els catalans escullin govern pels pròxims quatre anys, el Brusi Jove ha volgut reunir a la mateixa taula els representants juvenils dels principals partits polítics, no tant perquè expliquin el seu programa, com per fer balanç i analitzar la situació actual de temes que toquen de prop els joves.
Joves que seran polítics parlen ja de política
Diari de Barcelona
◆BARCELONA. Joventut continua sent una assignatura pendent de la política. Els joves, associats o no, no es cansen de queixar-se que els seus problemes es tracten com la maria del curs, aquella matèria que ningú s'estudia sinó a estones perdudes els dos dies abans de l'examen, i tot i així, s'aprova. Ja se sap que en temps de campanya no es pot rebre gran cosa més que promeses, però els joves de la política són aquell punt de referència cap al qual tothom es tomba esperant una resposta.
-Quatre anys de govern des d'una direcció general de Joventut, han donat per molt?
Victòria Marí (Vicky), de 32 anys, mestra a Santa Colo-ma de Gramenet, d'on va ser regidora de Joventut i Treball, i ara, una de les dirigents de l'agrupació local d'IC, ha treballat molt pels problemes que afecten els joves i, des de la força de l'experiència, és crítica amb l'actual política de Joventut a Catalunya. "La Generalitat no ha fet política de joves, només de lleure; no hi han proves que hi hagi hagut cap intent d'una política coherent. En ensenyament, es tanquen aules; en sanitat, no es fan centres de planificació; els ajuntaments s'han d'espavilar amb ajuts més reduïts que els de la majoria d'associacions i que ni arriben per muntar la infrastructura", afirma.
Antonio Perea, madrileny de 27 anys, advocat, secretari general a Catalunya de Noves Generacions d'AP i candidat número 5 per Barcelona, va afegir que "és cert que hi han coses que no s'han fet i altres que s'haurien pogut fer de manera diferent, però també és cert que calen traspassos; Això impedeix, per exemple, tenir un Institut Nacional d'Ocupació i combatre l'atur".
Per Xavier Soto, 27 anys, estudiant de dret, primer secretari de la Joventut Socialista de Catalunya (JSC) i candidat número 12 per Barcelona, "la Generalitat té una manca total de relació amb els ajuntaments. És cert que entre 1980 i 1984 va fer moltes instal·lacions, però cada cop dóna menys diners per plans d'ocupació, l'ensenyament no avança, ja sabem que falten diners, però els que tenim els cal fer servir millor; els mateixos de la Joventut Nacionalista de Catalunya (JNC) són crítics amb el govern de la direcció general que porta Enric Puig", afirma Soto, referint-se a una enquesta de l'últim congrés de la JNC, on un 43% de militants suspenia la política juvenil.
Jaume Padrós, de 29 anys, metge, casat, vice-secretari general de la JNC i l'últim candidat a la llista convergent per Barcelona, defensa la política del seu govern. “Volem que les entitats siguin protagonistes de les seves accions i dotar-les de serveis i infrastructura. Tenim una xarxa d'albergs de les millors d'Europa i la nostra acció és fruit de tota una obra de govern: majors dotacions per ensenyament, per combatre l'atur juvenil o pels aspectes de medi ambient”.
Per millorar la política actual, les entitats, especialment les de Barcelona, han demanat sovint un pacte de govern entre administracions pel que fa a temes de joventut. Els quatre joves polítics van aprovar aquesta proposta. Soto, sense matisos: "S'hauria de plasmar en una llei". Perea, matisant que "sempre que es delimiti qui hi participarà". Victòria Marí va assenya-lar que el pacte "ha de vincular totes les entitats juvenils, administracions i sindicats".
Els no associats
Els joves no associats són un cas a part. Per Marí, s'han d'incloure al pacte i a qualse-vol actuació, cosa amb la qual va coincidir Jaume Padrós, que va afirmar que "cal una acció determinant per evitar la marginació d'aquests joves, que encara són majoria". Pel que fa al pacte de govern, Padrós el condiciona a "pactar altres coses. Sempre som nos-altres els que hem de pactar".
Els candidats a l'escó encara troben un altre punt de coincidència, la participació. "Cal fer que els joves trobin els seus canals de participació i siguin coresponsables", va dir Padrós.
Els consells, interlocutors
Un mitjà destacat de participació són les entitats, aplegades als consells. "El Consell Nacional de la Joventut de Catalunya (CNJC) s'ha d'ampliar a totes les entitats i ha de ser l'interlocutor vàlid del govern", diu Vicky. Padrós i Soto coincideixen que s'ha de "donar més canxa" a l'organisme i que el Parlament ha de donar suport decidit al congrés de la Joventut que es celebra aquest any. Només AP és refractari als consells perquè, per Perea, “són un filtre de les entitats i aquestes ja ho són dels joves del carrer".
Un altre canal de contacte amb els joves són els mateixos joves parlamentaris. Padrós, amb experiència a la cambra, indica que "la Generalitat va obrir fa un any una oficina parlamentària pel jovent". Aquest organisme és molt criticat pel PSC perquè "és una via d'ajuts, i donar subvencions a tort i a dret no és fer política", segons Soto.
Una comissió parlamentària
IC va demanar fa temps al Parlament que es creés una comissió de joventut i que un cop a l'any hi hagués un ple exclusiu. La comissió és acceptada pels membres de CiU, PSC i AP, encara que Padrós va témer "el perill que representa de perdre el sentit de la globalitat". Per Padrós, "des del govern hem volgut tractar Joventut des d'una visió global que vincula tots els departaments, perquè els joves no són un segment".
Aquesta política integral és una de les reivindicacions de socialistes i comunistes, que pensen que la Generalitat "no la porta a terme com cal". Un altre cavall de batalla és la descentralització de funcions en ajuntaments i entitats, qüestió que tampoc s'ha solucionat en l'àmbit municipal. De moment, les solucions només als programes electorals, apartat Joventut.
==========================
"La Generalitat no ha fet política de joves, només de lleure" (IC)
"Hi ha coses que no s'han fet i altres es podrien haver fet de forma diferent" (AP)
"Hem de fer que el jove trobi els seus canals de participació" (CIU)
"Ja sabem que falten diners, però els que tenim, cal fer-los servir millor" (JSC)
D'esquerra a dreta, Rosa Alarcón (CJB), Antonio Perea, Xavier Soto, Jaume Padrós, Vicky Marí i Jordi Tolrà (CNJC)
Tots els partits demanen
una nova llei d'objecció
◆ El Parlament català no pot modificar la llei d'Objecció de Consciència, que va entrar en vigor a l'Estat el 1984, però a la pròxima legislatura la cambra catalana sí que podria elevar una petició formal perquè es canviés la llei. Si més no, aquesta és una declaració d'intencions dels diversos partits, segons afirmen els quatre representants de les joventuts de CiU, PSC, IC i AP, que es van mostrar partidaris d'aquesta modificació. Qualsevol intervenció afecta especialment els joves de Catalunya, que suposen prop de la meitat dels objectors de consciència de tot l'Estat.
Padrós, de la JNC, recorda als assistents que la seva organització "va influir molt dins el grup de Minoria Catalana perquè s'elaborés al Congrés una llei d'objecció", però reconeix que la prestació social substitutòria que després s'ha establert "no és allò que s'esperava, i la JNC no es cansarà de demanar el servei militar voluntari".
Soto, de la JSC, és més categòric i també recorda l'oposició del seu partit a "l'objecció sobrevinguda, la durada i el règim disciplinari que estableix aquesta norma". Soto aprofita el tema per criticar durament la Generalitat per "no haver pres la iniciativa de demanar poder allotjar objectors i forçar al servei social, cosa que han hagut de fer el CNJC i altres entitats, com ara la Universitat Autònoma. La Generalitat no se n'ha preocupat fins ara, en plena època electoral".
Victòria Marí i Antonio Perea també es van mostrar partidaris d'un canvi de la llei. IC és força crítica amb la norma, que Perea va justificar fins a cert punt, dient que "era una situació nova que calia afrontar i és comprensible que no es fes una llei ideal, ja que efectivament és millorable".
Información de la hemeroteca:
Comentarios
Publicar un comentario